Llibre 40 anys
El 2006 el Cor
Montserrat va fer 40 anys. Un aniversari especial que ens va fer mirar al
passat per contemplar la tasca feta i fer recompte de les vivències
musicals i personals. A més d’una sèrie de celebracions, vam decidir
confeccionar un llibre del qual en podeu llegir el pròleg:
Tots els esdeviments històrics s’expliquen, poc o molt, des d’una doble perspectiva. L’una és la més visible, la que posa en evidència els fets i les fites que fan que avancem en el temps. L’altra queda més amagada, però no per això és menys important. És la que té en compte tot el conjunt de petites circumstàncies que potser semblen irrellevants, sense grans protagonismes, però que de mica en mica van donant cos a aquells fets i fites que considerem essencials en l’evolució històrica.
El Cor Montserrat celebra ara el seu quarantè aniversari. Es tracta, sens dubte, d’una fita assenyalada. Quaranta anys són molts i, com és lògic, deixen al darrera no només una llarga trajectòria musical farcida de concerts, estrenes o gravacions, sinó també un cúmul de vivències, anècdotes i curiositats provinents de l’activitat quotidiana. Torna a ser, d’alguna manera, aquella doble perspectiva anteriorment esmentada.
Una coral projecta la seva imatge a l’exterior bàsicament a través de la feina que fa i que dóna a conèixer: el repertori, la programació anual, la col·laboració amb altres corals, amb músics o amb solistes, etc. De tota aquesta tasca en queda constància, tant sonora (les gravacions), com escrita (els programes de mà o les ressenyes de premsa). Aquesta és la història, diguem-ne, convencional. Al mateix temps, però, un grup humà com el Cor Montserrat va cuinant també la seva història en l’activitat diària. És la part que després no queda explícitament reflectida en els programes de mà o en les notes de premsa, però que en constitueix la vida íntima, l’ànima: els assajos, els viatges, les trobades per decidir el pròxim repertori, la relació entre els companys, la necessitat de fer quadrar l’economia, les polèmiques –generalment sanes– entre les quatre cordes bàsiques, les discrepàncies sobre els uniformes o els comentaris mig clandestins en resposta als pacients avisos del director després de quatre hores seguides d’assaig inacabable.
Els dos textos principals del llibre que teniu al davant, ofereixen aquesta doble perspectiva. El de Marta Planes parteix dels programes de mà que s’han anat elaborant al llarg de quaranta anys de trajectòria i recupera, doncs, un material a partir del qual podem anar construint aquella història externa de què parlàvem: la de les fites, els fets i els protagonistes. La feina de recuperació i ordenació de tota aquesta documentació ja és de per si prou lloable. Tot plegat, a més, posa en evidència que la singladura d’aquests quaranta anys és molt sòlida i consistent, a part que justifica perfectament per què avui dia el Cor Montserrat és considerat un dels conjunts polifònics no professionals més importants del país.
L’altre text és de Jaume Puig, un dels fundadors i, a més, l’etern president de l’agrupació. Que els seus companys li hagin anat renovant la confiança és un símptoma inequívoc de bona gestió i voluntat de servei. Una de les feines habituals del president ha estat la de redactar una circular a l’inici de cada curs per començar a escalfar motors de cara a la propera temporada. Les tres últimes d’aquestes circulars –que són les que ara es publiquen– volen ser, a més, un repàs de la vida interna del Cor, d’aquell món íntim que, des de l’altra pespectiva, acaba de conformar-ne la història. És la mateixa singladura d’abans, però ara vista des de la sala de màquines.
Els dos textos, doncs, són perfectament complementaris i val la pena llegir-los conjuntament. En la commemoració del quarantè aniversari i, a més, coincidint amb el moment d’una important renovació interna, adquireixen també un valor afegit especialment emotiu, sobretot per a la molta gent que un dia o altre al llarg d’aquests anys han estat –hem estat, de fet– cantaires del Cor Montserrat.
Jaume Aulet
Membre del grup literari d’Amics de les Arts.